QUÈ EN PODEM DIR?

• Color cirera amb tons violacis, de capa mitja.
• Aroma de fruita vermella i fruita negra fresca, expressiu.
• A la boca l’entrada és fresca, vi amb volum, torna la fruita i el final és llaminer.

UNA MICA DE CONTEXT:

• A l’Empordà, de la Garnatxa en diuen Lledoner, excepte si son vins dolços que, llavors sí, en diuen Garnatxa dolça 🙂
• El celler es troba a Vilajuïga, això és l’Altíssim Empordà, i les seves vinyes entren al Cap de Creus.
• Darrera d’Espelt hi ha l’Anna Espelt: biòloga de formació que, sense veure-ho venir, un dia es va trobar de sobte gestionant i portant les vinyes de la família.
• Convençuda dels beneficis del cultiu ecològic, de seguida va començar la conversió d’algunes parcel·les. A dia d’avui, tots els seus vins son ecològics.
• Tenen 3 línies de vins + 1 altra de més personal sota el nom d’Anna Espelt. 
• Col·labora amb pastors, bombers i agents agraris per millorar la gestió del Cap de Creus i la prevenció davant dels focs.

LA LAURA DIU:

Pensava que ja us havia posat alguna cosa d’Espelt. No entenc per què no ho he fet abans! En sóc una gran fan i enamorada de tota la feina que fan i per mi és un celler referent.

El vi que us poso no és el més conegut del celler, el treuen just després de fermentar, en fan poques ampolles i dura el que dura l’hivern.

La contra-etiqueta descriu i ens transporta a l’olor que fa el celler quan els vins estan acabats de fermentar i vols tastar-los tots per veure com van quedant. Aquest vi és una fotografia d’aquest moment efímer, ni més ni menys.

Espereu-vos un vi lleuger i sense complexes: és el que volem en un vi novell.

Poseu-lo una mica a la nevera, 30 o 40 minuts, i serviu-lo amb plats de pasta, embotits i pa amb tomàquet, aperitius, formatges suaus, o sol, així perquè sí. Per què no?

A la foto, l’Anna Espelt. Aquí una entrevista per si voleu saber més.