QUÈ EN PODEM DIR?

• Color groc palla, net i cristal·lí.
• Aroma d’ametlla crua i poma verda.
• A la boca és lleuger però intens, molt sec i salí. 

UNA MICA DE CONTEXT:

• Lustau va començar el 1896, gràcies a José Ruiz-Berdejo, treballant la vinya i venent els seus vins a d’altres cellers més grans.
• Poc a poc, gràcies a la seva filla i al marit d’ella, Emilio Lustau Ortega, es va anar traslladant el celler al centre de Jerez – fet clau per la criança dels vins i la seva denominació. 
• Va ser al 1945 que van començar a comercialitzar els vins i brandies sota la seva pròpia marca, i des de llavors no ha parat de créixer.
• És un celler referent en la història dels vins de Jerez.

LA LAURA DIU:

Ja ho sé, ja ho sé… el primer glop sempre xoca.

Un cop superat l’impacte torneu l’ampolla a la nevera (ha d’estar ben fred) i feu el següent: compreu una mica de pernil i unes olives, i prepareu una ensaladilla senzilla (res, amb patata, pastanaga i molta maionesa ja ho tindrieu, i si voleu quatre gambetes) i poseu uns picos a la taula.

Ara sí. Torneu a agafar el vi i gaudiu de la màgia.

La foto és del pati interior d’un celler de Jerez que vam visitar fa un parell d’anys. Aquest any l’hem dedicat més a demanar Finos als bars que a visitar els cellers 🙂